abendua 27, 2016

TALDE MAJOA GABON ZAHARREAN / GRUPO INTERESANTE EN NOCHEVIEJA.1941

Oso dotore agertzen zaizkigu argazkiko protagonistak! 1941eko Gabon Zahar Eguneko kabalgatarako gertu daude, kalez kale ibiltzeko, urte zaharrari agur esan eta berriari ongi etorria emateko. Santa Barbaraino igo ziren, argazkia modu freskoagoan egin nahian. Dirudienez, urte hartan taldean Olentzero irudikatzen zuen pertsonaia atera zela, lehen aldiz Arrasaten. Jose Markaide - ez dago argazkian- izan zen lehen Olentzero. Uste dut Olentzeroren agerpena On Jose Luis Iñarra erretoreari zor zaiola, oso ondo ezagutzen baitzuen ikazkinaren noondik norakoa, ez baitzen alperrik Oiartzunen jaio.

Ezkerretik eskuinera agertzen dira, zutik: Pepe Agiriano, Tere Landa,Txutxi Zabaleta, Espe Balzategi,  Begoña Amozarrain, Pilar Heriz, Leandro Azkoaga, Isabel Iriondo, Jose Ignacio Velez de Mendizabal; makurtuta, berriz,  J. Urrutia, Aintzane Gorroñogoitia, Jon Etxeberria, Arantza Murguzur eta Nerea Atxa, haurrak, eta Imanol Arizaga kapelduna.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

¡Qué guapos aparecen los protagonistas de esta foto de Nochevieja de 1941!  Estaban preparados para participar en la cabalgata que recorría las calles de la villa, despidiendo al año viejo y dando la bienvenida al nuevo. Subieron a Santa Bárbara para fotografiarse de manera más natural. Por algunos datos que tengo, me atrevería a decir que aquel año apareció por primera vez en la cabalgata que daba fin al año el personaje de Olentzero, personificado en José Markaide, que no está en la foto. Se trató de una brevísima incursión del mítico carbonero, que no volvió a las calles mondragonesas hasta muy avanzados los años sesenta. Pienso que la "culpa" de aquella aparición fue del párroco, recién llegado a Mondragón,  Don José Luis Iñarra, buen conocedor de Olentzero, como oiartzuarra que era.

De izquierda a derecha aparecen, de pie: Pepe Agiriano, Tere Landa,Txutxi Zabaleta, Espe Balzategi,  Begoña Amozarrain, Pilar Heriz, Leandro Azkoaga, Isabel Iriondo, Jose Ignacio Velez de Mendizabal; agachados,  los niños J. Urrutia, Aintzane Gorroñogoitia, Jon Etxeberria, Arantza Murguzur y Nerea Atxa, y el elegante del sombrero Imanol Arizaga.

abendua 20, 2016

J.D. MONDRAGON. IÑAKI INDA


Juventud Deportiva Mondragoneko futbol taldea dugu argazkikoa, 1960-61 denboraldikoa, lurralde mailan lehiatuz. Iturripe zaharrera arratsalde hartan atera zirenak honakoak izan ziren: Zutik:  Inda,  Arregi,  Urkiola, Larrañaga, Armendariz, Egaña eta Azkarate, ordeko atezaina; makurtuta: Murua, Arenaza, Uritxa, Gomez "Barullo" eta Zubizarreta.

Urte hark sentsazio kontrajarriak ekarri zizkion Iñaki Indari. Alde batetik ezkondu egin zen, 1961eko abenduaren 29an - orain 55 urte-, eta bestetik agur esan zion futbolari, bederatzi urtez maila desberdinetan jokatu ondoren.

Oso gazte ekin zion ostikadak emateari, Zaldibarreko frontoian orduan ere izan ohi ziren txapelketetan.  Unión Cerrajerak 1948an inauguratu eta handik gutxira Zaldispe futbol zelaian izan zen txapelketako irabazlea gertatu zen, Beti Gazte taldearekin. Hamazazpi urterekin Eskoriatzako taldeak fitxatu zuen talde nagusirako. Artean adin txikikoa zenez gero gezurrezko fitxa egin behar izan zioten.  Hiru denboraldi eman zituen han eta gero Aretxabaletako UDAra igaro zen, beste lau urte eginez aretxabaltarrekin. Oso urte onak izan ziren haiek Indarentzat, eta Gipuzkoako futbol afizioanatuaren balizko ekipo baten atea gordetzeko izan zen hautatuta.

Arrasateko futbol taldeko lehendakaria Joxe Ubago zela, Indak bere jaioterriko atea defendatzea proposatu zitzaion eta zikloa betetzeko aukera ikusi zuen.
ARGAZKIA: IÑAKI INDA
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

En la foto aparece el equipo de fútbol de Juventud Deportiva Mondragón, en la temporada 1960-61, militando en categoría regional.  Los que aquella tarde saltaron al césped del viejo Iturripe fueron:
De pie:  Inda,  Arregi,  Urkiola, Larrañaga, Armendariz, Egaña y el portero suplente Azkarate; agachados: Murua, Arenaza, Uritxa, Gomez "Barullo" y Zubizarreta.

El año 1961 dejó sensaciones contrapuestas al portero titular Iñaki Inda. Por una parte, contrajo matrimonio el 29 de diciembre - ahora 55 años. Y por otra, abandonó el fútbol tras haber militado durante ocho años en distintas categorías.

Iñaki comenzó siendo muy niño a darle al balón, primeramente en el campo de Maala, y más tarde en los campeonatos que para entonces ya se celebraban en el frontón Zaldibar. Así mismo, con el equipo Beti Gazte se proclamó campeón en el torneo local que se llevó a cabo en el campo de Zaldispe,  al poco de inaugurarse en 1948. Falsificando la ficha, ya que aún no tenía edad para jugar con los seniors, en 1948  comenzó a jugar en el F.C Escoriaza, donde permaneció durante tres temporadas. De allí paso a la UDA de Aretxabaleta, equipo en el que militó cuatro años, seguramente los mejores en la vida deportiva del cancerbero. Tanto es así que junto al bergaratarra Zabaleta fue elegido para guardar la puerta de una hipotética selección de fútbol aficionado gipuzkoano.

Siendo presidente de Juventud Deportiva Joxe Ubago, éste le propuso regresar a Mondragón para ser titular del equipo local. Aceptó el reto y la temporada 1960-61 jugó defendiendo la camiseta cerrajera.




abendua 13, 2016

ARANBURU-ETXEBARRIA


Argazki familiarra dakart gaur gure txoko honetara. Asko gustatzen zait, ziurrenik lehen aldiz izan baitzen Aranburu-Etxebarria senditar denak ageri zirela. Begira: zutik atzean, aitita Manuel,  Aurea eta Begoña izekoak. Lehen lerroan, izeko Txaro, osaba Jose, izeko Felisa; amama Maria, eta Juantxu osaba jaio berria bere besoetan; osaba Fertxu eta nire ama, Justina.

Kontuan izanda  Juantxo osaba jaio berria zela, argazkia 1930ekoa dela esango nuke.


ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: AMAIA AZPIAZU

Hoy traigo una fotografía familiar que a mí me gusta mucho. Seguramente por ser la primera vez que aparecían todos los que fueron en el matrimonio Aranburu-Etxebarria. Ahí los tenemos; de pie desde la izquierda: el abuelo Manuel,  las tías Aurea y Begoña. En la primera fila, la tía Txaro, el tío Jose, la tía Felisa; la abuela Maria, con el tío Juantxu recién nacido en brazos; el tío Fertxu y mi madre, Justina.

El tío Juantxu, por ser tan bebé, nos da la referencia de la fecha: muy probablemente el año 1930.

Oharra/Nota:
Amaiak aurrekoa idatzi ondoren, abenduaren 7an JUANTXU, hau da Juan Aranburu Etxebarria osaba hil zen, 86 urterekin. Juantxurekin itzuliko gara hurrengo batean.

Tras escribir Amaya las precedentes líneas, el día 7 de diciembre falleció su tío JUANTXU, es decir Juan Aranburu Etxebarria, a los 86 años. Volveremos con Juantxu en una próxima ocasión.


abendua 06, 2016

SAN NIKÓLAS

San Nikolas eguna dugu gaur. Nahiz eta ezer ez duten amankomunean santuak eta ondoko argazkiak ziur gaur Magdalena kale horretatik ibiliko direla herriko umeak eskean, gure antzinako kantuarekin, hainbeste aldiz gure haurtzaroan abestu genuena, eta oraindik egun ere gure bilobekin egiten duguna. Hori bai goxoaldia!

San Nikólas, coronado/ Arzobispo mariandrés...

Eta, horretaz ari garelarik, esan argazkia 1945ekoa dela, Arrasaten Kongresu Eukaristikoa egin zenekoa.

Hoy es día de San Nicolás. Aunque no tengan nada en común el citado santo con la fotografía de arriba, esta mañana de 6 de diciembre los chavales/as de nuestra villa andarán por la calle Magdalena, cantando la secular canción que tantas y tantas veces la entonamos en nuestra niñez. Y que todavía hoy en día, lo hacemos con nuestros nietos y nietas. ¡Qué gozada!

San Nikólas, coronado/ Arzobispo mariandrés...

Y ya de paso decir que la foto es de 1945,  cuando se celebró en Mondragón el Congreso Eucarístico.

azaroa 29, 2016

UCEM-eko ELEKTRIZISTAK

Union Cerrajeraren garrantziaz luze aritu gara blog honetan. 1906 sortu zenetik - izen desberdinetako beste lantegi batzuen ostean- Arrasateko industria, ekonomia eta gizartea UCEMen inguruan ibili ziren hamarkadatan.  Arrasaten bakarrik mila langile inguru izan zituen enpresa honen tailerretan denetariko produktuak ekoiztu ziren mundu guztira bidaltzeko.

Elektrizitatea sekulako gai sentsiblea genuen lantegian eta lehen unetik giza talde zabala aritu zen arlo horretan lanean. Ideia bat egiteko, 1915erako Arrasateko lantegian elektrizitatearen erabilera energia osoaren %85 zen, eta gainerakoa hidraulikoa. Hori dela eta, argindarreko enkargatu eta espezialisten ardura handia zen, lantegia geldi ez zedin. 

Baina dena ez zen lana eta noizean behin langile haiek bazekiten mahai baten inguruan euren ordu goxoak ematen. Eta gaurko argazkiak horren testigantza ematen digu. Nafarroa Etorbideko Etxe Zuri jatetxean daude bilduta, bapo afaldu ondoren. Data: 1955eko abenduaren 4: Santa Barbara, elektrizisten patroia. Zeintzuk dira? Batzuen izenak ezezagunak zaizkigu baina gehienenak doaz ondoren:



Zutik, ezkerretik: MIGEL BOLINAGA, JOSE LUIS GARRO, MARIANO AZKARATE (Zelaitxo), GREGORIO BOLINAGA, ROSALIO ZUBIZARRETA,  GABINO VITORIA, MUÑOA eta BENITO KORKOSTEGUI. Eserita, ezkerretik: PEDRO ABASOLO (Etxe Zuri), SAGASTA (Mojategi), ALFONSO GORROÑOGOITIA, ZARRAOA, JUAN MÜLLER, FELIX AZKARRETAZABAL eta MARIANO GARRO.

Hans "Juan" Müller Musialik, Unión Cerrajerara Siemens enpresatik heldutako teknikoa zen eta UCEMen Arrasateko elektrizisten buru izendatu zuten 1940 inguruan. Arrasaten 1955era arte ihardun zuen, hots, jubilazioa hartu arte. 


ARGAZKIA: IBAN BOLINAGA
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Hemos escrito largo en este blog sobre la importancia de Unión Cerrajera en el conjunto de la vida mondragonesa. Desde que surgió en 1906, después de diversas experiencias industriales con diferentes nombres, la vida industrial, social y económica de Mondragón giró en torno a UCEM.  Sólamente los talleres de Mondragón, con mil trabajadores, producían infinidad de productos diferentes que llegaban a todos los rincones del mundo.

La electricidad era un tema muy sensible en aquella empresa y desde un principio los gestores de la misma dieron importancia capital al buen desarrollo del servicio correspondiente. Para hacernos una idea, valga decir que ya en 1915 la fuerza eléctrica suponía el 85% de la totalidad de la energía consumida en la fábrica de Mondragón, siendo el resto hidráulica. Ello suponía que el grupo formado por encargados y electricistas tuviera una gran responsabilidad para que los talleres no pararan.


Pero no todo era trabajo en aquel grupo y sabían reunirse de vez en cuando alrededor de la mesa para disfrutar de unos agradables momentos. La foto es muestra de ello. Está sacada en el restaurante Etxe Zuri, frente a la antigua estación de ferrocarril en Avenida Navarra. La fecha: un 4 de diciembre de ¿1955? Se trataba de festejar Santa Bárbara,  patrona de los electricistas. ¿Quiénes son? Veamos:


De pie, por la izquierda: MIGUEL BOLINAGA, JOSE LUIS GARRO, MARIANO AZKARATE (Zelaitxo), GREGORIO BOLINAGA, ROSALIO ZUBIZARRETA,  GABINO VITORIA, MUÑOA, BENITO KORKOSTEGUI. Sentados, por la izquierda: PEDRO ABASOLO (Etxe Zuri), SAGASTA (Mojategi), ALFONSO GORROÑOGOITIA, ZARRAOA, JUAN MÜLLER, FELIX AZCARRETAZABAL y  MARIANO GARRO.


Hans "Juan" Müller Musialik,  había llegado a Unión Cerrajera de Siemens a mediados de los años cuarenta y permaneció hasta su jubilación en la empresa. Durante ese tiempo estuvo a cargo de la sección de electricidad de la fábrica de Mondragón.


azaroa 22, 2016

JULI "SALTURRI" BEREZIBAR: 100 URTE

Juli eta Elena alaba
Ehun urte beteko ditu aste honetan, ostiralean 25, Juli "Salturri" Berezibarrek. Mende oso bat, denetik bizi izan duena, baina beti osasunez eta adorez emanda. Juli, zorionak zure egun borobil horretan eta segi urte askoan bizitzari aurre egiten hain zurea duzun umore fin horrekin!
Sabin senarrarekin eta Elena alabarekin,
1954ko sanjuanetan
Cien años cumplirá esta misma semana, 25, jueves, Juli "Salturri" Berezibar. Todo un siglo, en el que le ha tocado vivir de todo, pero que lo ha sabido disfrutar, con salud y con tesón. Juli, muchas felicidades y a seguir haciendo frente a la vida con ese extraordinario humor que te ha caracterizado.

Argazkiak: Elena Arrieta, JMVM

azaroa 15, 2016

GALARTAREN INBENTARIOA EGITEN ARI // HACIENDO EL INVENTARIO DE GALARTA

Donostia. 1965. 50x45

Julio Galarta pintoreak koadro asko margotu zituen. Eta Arrasate zein kanpoko etxeetan horren adibide mordoa daukagu, hormetan zintzilik. Julio Galarta Pintorearen Lagunak Elkartea inbentario bat egiten ari da, Juliok egindakoaz, eta zuregana jotzen du lagun dezazun. 
Baldin badaukazu koadroren bat, bidaliko al diezu, txoko honetako argazkien gisako bat, eta datu hauek (baldin badakizkizu, noski): motibua, data eta neurriak.


Datorren urtea, 2017, izango da Julio jaio zeneko mendeurrena, eta Elkarteak erakusketa bat egingo du, partikularren eskuetan dauden koadroetako lagin batekin.

Badakizu, beraz: baldin eta zure etxean Galarta bat badaukazu, bidali horren datuak Elkarteari. Eskerrik asko.

Julio Galarta pintó muchos cuadros a lo largo de su vida. Y en cantidad de casas de Mondragón y otras localidades existe una pequeña muestra de la capacidad creativa de nuestro pintor. Por eso la Asociación de Amigos del Pintor Juliio Galarta acude a ti, pidiéndote ayuda.

Si tienes algún cuadro de Galarta ¿podrías enviar una foto similar a las que aparecen en este rincón,  añadiendo los datos (si los conoces, claro está) : motivo del cuadro, fecha y medidas, a la siguiente dirección?:

El próximo año 2017 es el centenario del nacimiento de Julio y la Asociación desea montar una exposición con cuadros propiedad de particulares, siempre que estos deseen dejarlos para la ocasión.

Ya lo sabes: si en tu casa luce un Galarta, házlo saber a la Asociación. Gracias

Arrasateko Kondeko Zubi. 1955. 40x55





azaroa 08, 2016

DON DIONISIO

Dionisio Isasmendi - Don Dionisio- izan zen Arrasateko musika giroa suspertu zuena gerra ostean. Giro grisa genuen Arrasaten eta Zentro Katolikoaren inguruan abesbatza eder bat sortu ahal izan zuen, eliz funtzioetan eta baita ludikoetan arrakasta handiz aritu zena.

Don Dionisio 1930ean heldu zen Arrasatera. Eta 1953an utzi zuen bere kargua parrokian,  Bilboko Santiago Katedraleko organo jolea izendatu baitzuten.

Argazkian, biatoristen San Jose Ikastetxeko eskaileretan 1941eko apirilaren 13an lortua- Don Dionisio agertzen da, goiko lerroan seigarrena ezkerretik. Bere abeslariek inguratzen dute, nagusi eta gaztetxoek.


ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Dionisio Isasmendi - Don Dionisio- fue el sacerdote que dio impulso especial a la música en aquel ambiente gris de después de la guerra. En el Centro Católico supo formar alrededor de él un grupo entusiasta, con muy buenas voces, que actuaban semanalmente en las funciones religiosas y con mucha asiduidad en conciertos de música profana.

Don Dionisio llegó a Mondragón en 1930 y estuvo en sus labores sacerdotales y musicales hasta 1953, año en el que fue nombrado organista de la Catedral de Santiago en Bilbao.

En la foto - obtenida el 13 de abril de 1941 en las escalinatas del Colegio San José de los viatoristas- le podemos ver en la fila superior, sexto por la izquierda.  Está rodeado de los cantores de la parroquia, mayores y tiples.


azaroa 01, 2016

ALDAYKO KANPOSANTUA - EL CEMENTERIO DE ALDAY


"Hemendik egintzak bakarrik pasatzen dira" zioen lateraz Aldayko kanposantuaren ate gaineko inskripzioak. Historiak dio Thouvenot jeneral frantsesa izan zela kanposantuaren eraikiketa agindu zuena, bertan Arrasateko zenduak lurperatu ahal izateko. Egia da, frantsesak ez zuela hautatu toki hura, baizik herriko kontzejua izan zela egin zuena, hildakoak eliza nagusian ehorztea ohitura ez osasungarria zela behin konbentzituta geratu ondoren. 

Eta egia da ere, sekulako beldurra sentitzen genuela gure adineko neska-mutilok, udako gau sargoritsuetan eta pote-pote edo alebi-ka galdu ondoren, zigor bezala kanposanturaino bidaltzen gintuztenean, atea ikutzera.


ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

"Por aquí sólo pasan las obras" decía en latín la inscripción sobre la puerta de entrada del cementerio de Alday. La historia nos cuenta que debemos al general francés Thouvenot la construcción de ese lugar donde dar sepultura a los fallecidos mondragoneses. La verdad es que el lugar no lo eligió el francés sino el concejo de la villa, una vez convencido de que se debía terminar con la secular costumbre de enterrar en el interior de la iglesia parroquial.

Y lo cierto también es que los chavales y chavalas del pueblo pasábamos mucho miedo cuando en las noches estivales y tras perder a pote-potes o alebís, se nos mandaba como prenda tocar la puerta del cementerio.

urria 25, 2016

BETE ZIREN IRAGARPENAK / SE CUMPLIERON LAS EXPECTATIVAS



Aurten ere ederra gertatu zen 1949ko lagunkideen txangoa. Bizkaiko lurretatik ibili ginen lehengo larunbatean eta denbora ziztu bizian joan zitzaigun hainbeste bisita eta eginbeharren artean. Benetan, merezi izan zuen. Txalo berezia antolatzaileei eta beste bat euren animo eta kantuekin bidaia animatu zuten guztientzat.

ARGAZKIAK: LOREN GONZALEZ

También este año se han cumplido las expectativas y el viaje de los compañeros/as de 1949arrasate ha resultado un éxito. El sábado pasado nos desplazamos a tierras del Señorío de Bizkaia y las horas se nos fueron volando entre tanta visita interesante y otras citas del programa. Mereció la pena. Un aplauso especial para los organizadores y otro a todos los que acudieron a esta nueva salida del grupo.







urria 18, 2016

AGUR INMA!


Kointzidentziak. Beste bidai baterako deia eginda dauka taldeak eta Inma Armenteros gure taldekidea itzulerarik gabeko eta betiereko bidaian abiatu zen lehengo larunbatean.

Musu bat, Inma, denon partetik


Coincidencias. Justo en los momentos previos a la cita que el grupo tiene esta semana para una nueva excursión, nuestra compañera Inma Armenteros ha emprendido el viaje definitivo, sin retorno. 

Un beso, Inma, de parte de todos.

urria 11, 2016

AURTEN MUSKIZERA // ESTE AÑO A MUSKIZ

2012. Azpeitia


2013. Bilbo
 


2014. Donostia

2015. Añana Gesaltza/Gasteiz
















2016. Muskiz

Ferrería El Pobal

Torre Loizaga
















urria 04, 2016

IKASTEN ARI // APRENDIENDO

Argazkia iragan mendeko lehen berrogeietakoa da. Viteri Eskolen atarian dago aterata. Arrasateko zenbait lantegitako langileak ikus daitezke. Erdian, besteak beste, Mariano Montiano Viteri Fundazioko irakaslea, Frantzisko Resusta "Maixor" (zuriz jantzita) Unión Cerrajeraren zuzendarietako bat, eta bere eskuinean Jose Maria Arizmendiarrieta.

Arizmendiarrieta Aprendizen Eskolan aritu zen, Unión Cerrajeraren instalakuntzetan, baina hura ez zitzaion nahikoa iruditu eta bide berri bati ekitea erabaki zuen, herri osoari irekia. 1943rako martxan zeukan bere eskola, ESKOLA PROFESIONALA, eta Viteri Fundazioaren ikastetxea erabili ahal izan zuen, Fundazioaren beraren estatutuetan oinarritua.

ARGAZKIA: JOSE IGNAZIO ZAITEGI
KOMENTARIOAk: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

La fotografía es de los primeros años de la década de los cuarenta del pasado siglo. Está sacada en las escalinatas de las Escuelas Viteri y en ella aparecen trabajadores de varias empresas mondragonesas. Entre ellos tenemos también, entre otros, a Mariano Montiano (gafas y corbata) Francisco Resusta "Maixor" (vestido de blanco) uno de los directivos de Unión Cerrajera y a su derecha  Jose Maria Arizmendiarrieta.


Arizmendiarrieta comenzó su labor docente en la Escuela de Aprendices, en las instalaciones de Unión Cerrajera, pero como aquéllo no le pareció suficiente decidió establecer una nueva escuela, abierta al pueblo en general. Para 1943 ya la tenía en marcha, y utilizó el mismo edificio erigido por la Fundación Viteri, de cuyos estatutos se valió para configurar la ESCUELA PROFESIONAL.

Arizmendiarrieta Aprendizen eskola
en, herri osoari irekia.