maiatza 26, 2015

JULIO GALARTA. PINTOREA / JULIO GALARTA. PINTOR


Julio Galarta Arrasateko pintore handia izan da. Ez dut uste gure adineko inor egongo denik Julio inoiz edo inoiz herriko bazterren bat bere pintzelekin jasotzen ari ikusi ez zuena. Juliori esker, betiko desagertutako txoko eta bazter ugari gogora ditzakegu, argazkiko motiboak garbi erakusten digun bezala: orubean zegoen Kontzezinoko komentua, 1978an lurreratu zen.


Arrasateko etxe askotan dira Galartaren margo lanak gordetzen, oso egile emaritsua izan baitzen, prolifikoa. Eta denok gordetzen dugu gure oroimenean pintore handi harenganako begirune eta mirespena.


Aste honetan inauguratuko da Gasteizen Julioren erakusketa berri bat, Julio Galarta Pintorearen Lagunen Elkartearen eskutik. XX. mendeko euskal paisaia-pintoreen artean maila berri bat igoaraziko du erakusketa honek gure artista miretsia. Ostegunean dugu hitzordua, Vital Kutxa Fundazioaren arte aretoan, Foru Enparantzan, arratsaldeko 7´30etan. Gonbidatuta zaude.

ARGAZKIA: JULIO GALARTA PINTOREAREN LAGUNEN ELKARTEA
KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Julio Galarta es el pintor mondragonés por excelencia. No creo que haya nadie de nuestra edad que no haya contemplado en alguna ocasión a Julio recogiendo con sus pinceles algún rincón de nuestro pueblo. Gracias a la obra de Galarta podemos recordar muchos lugares de nuestro entorno desaparecidos para siempre. La foto es una muestra de ello: el convento de la Concepción existente en el solar fue demolido en 1978.

Julio fue un pintor muy querido y admirado por sus paisanos y en cantidad de hogares mondragoneses cuelga algun cuadro de nuestro artista. Su labor fue amplia. Fue un artista prolífico.

El jueves de esta semana la Asociación de Amigos del Pintor Julio Galarta inaugura una nueva exposición de Julio Galarta. Será en Vitoria-Gasteiz, en la sala de arte que la Fundación Vital-Kutxa tiene en la Plaza de los Fueros y el acto comenzará a las 7´30 de la tarde. Estamos convencidos de que esta muestra va a elevar un escalón más el nombre de Julio Galarta entre los más consagrados paisajistas vascos del siglo XX. Te esperamos.

maiatza 19, 2015

MOJETAN, 1954-55



Hilabete bat inguru geratzen zitzaigun ikasturtea amaitzeko. Mantala zuriak garbi erakusten duen moduan, mesedeetako mojekin ari ginen argazkiko guztiak, eta areto bakar batean, gainera. Nola arraio sartzen ginen denak batera? Gaur egun, hezkuntza arautegiak ez luke onartuko pilaketa hori gelako, baina garaiak aldatuz joan dira. Kalistroetan – egun Kulturate- atera ziguten argazkia.

1954-55 ikasturtea zen, eta gaur izango balitz bezala gogoratzen ditut une haiek. Oso politak ziren. Ez ditut ikaskideen izenak emango, jakina, luze joko bailuke. Bakarrik esan, ni bigarren lerroko eskuinetik lehena naizela. Ni ere aldatu naiz, apurtxo bat.

ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: MERTXE GOROSTIZA

Faltaba un mes aproximadamente para el final de curso. Estudiábamos, como es evidente por nuestras batas blancas, con las monjas mercedarias. Y entrábamos en una única clase. No me preguntéis cómo lo hacían, pero con las reglas que rigen hoy en el entramado educativo estaría prohibido tal concentración de alumnas. Los tiempos han ido cambiando. Nos retrataron en el patio de los “kalistros”, hoy Kulturate

Estábamos en el curso 1954-55 y recuerdo como si fuera hoy mismo los momentos tan bonitos que viví en aquel entonces. Por razones obvias, no voy a poner los nombres de las compañeras. Sólamente deciros que yo soy la primera por la derecha de la segunda fila. Yo también he cambiado un poquito.

maiatza 12, 2015

MUSAKOLATIK KALERA / DE MUSAKOLA A LA CALLE





San Isidroko jaiak ditugu aste honetan, Musakola auzokoak. Gaurko argazkia 1923koa da eta urte hartako San Isidro egunean eskola bateratua inauguratu zen. Iritsi behar da 1945era San Isidro eliza inauguratzeko eta santuaren adbokaziopeko jai egitarauak burutzeko. 

Argazkiko zalgurdia Musakolatik “kale”rantz itzultzen ari zen, ziurrenik alondegiko zahagiren bat auzoko tabernaren batean utzi ondoren. Bidekurtze inguruan dago aterata argazkia eta ondo fijatzen bagara, bideko beste muturrean – gaur Gipuzkoako Etorbidea-  Unión Cerrajeraren ikaztegi eta haroztegiko tailerrak ikusten dira. Ezker aldean, hondoan, eskola jarri zuten etxea ageri da. Eta eskuinean, Hierroren etxea. 

Zalgurdiko zaldunak ezagunak ziren herrian, udal alondegirako egiten baitzuten lan. Goian eserita Isidro Heriz, zalgurdiaren jabea, eta bere seme Gabriel – askok Grabiel esaten zuten- ageri dira. Zutik, brusarekin, Andres Viteri, Herizen enplegatua. Korbataduna ez dakigu nor zen, baina pozik doanik ezin uka.

Garraio mota haren bitartez, zahagi, kupel eta beste merkatal gaiak banatzen zituzten heriztarrek. Itzuliko bidaia aprobetxatzen zuten eta lan egin zezaketen zerbitzuren bat eskatzen zienentzat, argazkiko kasuan bezala, itxura guztien arabera serrautsa garraiatzen ari baitziren kaleko bezeroren batentzat. Isidroren semeek jarraitu zuten alondegiko kontratarekin urte luzez, iragan mendeko seigarren hamarkadan ere ikus baigenitzakeen herriko kale eta auzoetan.


ARGAZKIA ETA KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

Esta semana se celebran las fiestas de San Isidro, de forma muy especial en el barrio de Musakola. La foto de hoy es de 1923, y precisamente el 15 de mayo de aquel año se inauguró la escuela unitaria, con un programa digno del momento que se vivía. Hay que llegar hasta 1945 para tener una iglesia bajo la advocación del citado santo.

El carro de la foto está volviendo de Musakola hacia “la calle”, seguramente después de haber dejado algún pellejo de vino de la Alhóndiga municipal en alguna de las tabernas del barrio. La foto está tomada en los alrededores de Bidekurtze, y si nos fijamos bien, al final del camino – hoy Avenida de Gipuzkoa- aparecen los edificios de carbonería y serrería de Unión Cerrajera. Al fondo a la izquierda la casa donde se abrió la citada escuela y a la derecha la casa de Hierro. 

Los caballeros del carro no son otros que el propietario y titular del negocio de transporte Isidro Hériz y su hijo Gabriel – muchos pronunciaban Grabiel- los dos sentados, y de pie con blusón el empleado Andrés Viteri. No se conoce la identidad del encorbatado personaje, quien, por su semblante, está claro que derrochaba optimismo. 

La contrata de transporte con la alhóndiga municipal les llevaba a repartir pellejos, barriles y otros menesteres a los minoristas locales. Así mismo, trabajaban para quien quisiera contratarlos, como el que les pidió el día de la foto que le acercaran unos sacos de serrín de la serrería de Unión Cerrajera, cosa que, a tenor de lo que se ve sobre el carro, cumplieron. Los hijos de Isidro – Gabriel y Luis- siguieron hasta bien entrados los años sesenta con el negocio iniciado por el padre.


Musakolari buruz gehiago:

maiatza 05, 2015

DAVID ZAITEGI, KAZETARI // PERIODISTA


David Zaitegi gerra aurreko Arrasateko abertzale eta euskaltzalea izan genuen, 1907an jaioa. EAJren inguruan lerrotua eta tokiko batzokian militante ospetsua, Euzkadi egunkariko korrespontsala izan zen. Intxorta izenordea erabili zuen bere idazkietan. David urtebete bat gazteagoa zen bere lehengusu Iokin Zaitegi euskaltzale handia baino.

Euzkadi egunkaria 1913an sortu zuten EAJko militante batzuek Bilbon eta erdaraz argitaratzen zen. Zuzendaria Pantaleón Ramirez de Olano izan zen, hain zuzen ere, David Zaitegiri korrespontsal txartela luzatu ziona. 

Jose Ariztimuño “Aitzol”en eraginpean abian jarri zen “El Día” egunkari abertzale donostiarrean ere idatzi zuen Zaitegik 1931-36 urteetan. Noski, gerra ostean amaitu ziren Davidentzat kazetari izatezko nahiaren ahaleginak.

Arrasateko kazetaritzaren historian David Zaitegiren izena gogorazi behar genuen, bere tokitxoa bereganatu baitzuen burututako lanari esker. Eta bertatik bere aletxoa ere ipini zuen “euskal pizkundea” deituriko korrontean.


ARGAZKIA JOSE IGNAZIO ZAITEGI

KOMENTARIOAK: JOSEMARI VELEZ DE MENDIZABAL

David Zaitegi fue un destacado nacionalista y vascófilo arrasatearra de los años previos a la guerra de 1936. Había nacido en 1907. Militante del PNV y miembro activo del batzoki local, fue acreditado como corresponsal del periódico Euzkadi. Firmaba sus crónicas con el seudónimo Intxorta. David era un año más joven que su primo Iokin Zaitegi, el gran vascófilo arrasataerra.

El diario Euzkadi fue creado por PNV en Bilbao en 1913 y se publicaba en castellano. Su director fue Pantaleón Ramírez de Olano, precisamente quien extendió a Zaitegi el carnet de corresponsal.
 
Zaitegi colaboró así mismo en los años 1931-36 en el diario nacionalista donostiarra “El día” del que fue impulsor el vascófilo José Ariztimuño “Aitzol”. Obviamente, tras la guerra se acabaron para David Zaitegi las oportunidades de seguir avanzando por la senda del periodismo.
 
Hemos creido interesante recordar la figura de David Zaitegi, como participante activo en el denominado·”renacimiento vasco” de los años treinta del siglo pasado, desde su labor de corresponsal periodístico en Mondragón.